Diada Castellera de la Fiesta Major, Sant Boi, 18 de maig

Els cosos s'entrelligan amb força i gràcia per formar un tot que els trascendeix i dignifica: la petita gesta els uneix en la fermesa breu i final de la construcció. Cada toc nou de tambor anuncia el canvi de formació: augmentant a poc a poc la dificultat de l'aposta i engrandint el valor simbòlic del ritu festiu.

Ser part d'un castell té per als membres un valor que s'allunya del fet gimnàstic: treballar junts per aconseguir quelcom gran és el lema que guia l'acció col·lectiva. Gesta libertària. El costum dels castells data del 1700 quan la unión col·lectiva per formar torres era d'alguna forma el símbol més clar per representar les formes de resistència a la opresió que destacaren a moltes comunitats petites i perseguides.

Els castells parlen de la necesitat de l'associació per assolir una fortalessa que porta capa fites impensables d'una altra manera i posa la unió comunal com la base de qualsevol moviment: això demostra la pròpia estructura de les construccions, els castells seràn més alts quantes més persones hi participin formant la pinya, perquè totes les persones s'agrupen per aconseguir un objectiu comú i, si un falla, la culpa no és d'un sinó de tots.

Aquestes metàfores inmediates dels castells persegueixen una meta trascendent: fer que la gent descubreixi el sentit de la solidaritat, on la unió de tots amb un fi comú fa possible aixecar aquesta il·lusió, que corre per les nostres venes des del primer fins l'últim pis. És la unió de tots a favor d'un mateix objectiu, l'aixecament d'un poble per assolir el cel.